El darrer Betriu de la Vall Ferrera: Francesc Betriu i Jubany

Segons les dades més antiga que tenim d'aquestes contrades, el fogatge de 1553, hi havia 3 cases amb el cognom Betriu a Àreu: Joan, Bernardí i Christofol Betriu. Durant aquests 450 anys el cognom ha estat present a pobles d'aquesta Vall com Àreu, La Força d'Àreu, Ainet de Besan, etc.

Quan vam arribar a Àreu per buscar les traces dels Betriu a la Vall, vam anar a trobar l'oncle Joan de l'Hotel Vall Ferrera. Sabiem que el sr. Joan Jubany de 82 anys era la persona indicada per donar-nos la informació que necessitavem.
Asseguts a la terrassa de l'Hotel, en Joan ens va aclarir que encara que de casa seva se'n deia Cal Betriu i que al terme també hi tenien la borda Betriu, el record d'algú amb aquest cognom a la família ja s'havia perdut.
Per començar li vam preguntar si es recordava de la visita que l'Espinàs i el Cela van fer a casa seva l'any 1956.


Josep Mª Espinàs i Camilo José Cela a Cal Betriu l'any 1956

En el llibre 'Viatge al Pirineu de Lleida', avui rebatejat com 'A peu pel Pallars i la Vall d'Aran', que l'escriptor Josep Mª Espinàs va fer juntament amb el també escriptor Camilo José Cela l'any 1956, relata el seu pas per Àreu:

"Àreu és un poble que no s'ha rentat mai la cara i precisament per això és tan bonic. Hi viuen, ara, vint-i-nou famílies, i no fa gaire temps que n'hi vivien cent, quan hi funcionaven les foneries de ferro.
La rebuda que ens fan a la casa d'Àreu on pensem dinar, però, és sensacional -potser pèrque anem recomanats, ja que no hem gosat pujar aquí dalt a la bóna de Déu. L'amo de can Betriu ens rep al pati i quan l'amic que ens acompanya fa solemnement les presentacions, com si fóssim a ciutat, l'home s'admira: -Carai, quin personal que em porta !"
L'escriptor qualifica com 'el dinar dels dinars' el que els van donar aquell día: Escudella, Confitat de Porc a l'oli i de postres Gerds regats amb 'Ratasia' casolana.

L'oncle Joan té ben viu el record del día que els escriptors van visitar casa seva. El que més l'havía sobtat eren les jaquetes de pell folrades que portaven aquells personatges.
Cal Sabaté de Vives i Cal Rei

Tornat al cognom l'oncle Joan ens va aclarir que si voliem saber alguns noms i dates ens caldría anar a parlar amb la sra. Generosa, vídua de la última persona que havía portat el cognom Betriu a Àreu.

Molt amablement ens va acompanyar a Cal Rei, una casa feta amb blocs de pissarra seguint l'arquitectura tradicional a la Vall, i a la que donaven un toc de color les flors dels molts geranis que hi havia repartits per escala i finestres. Amb l'ajuda dels nostre ciceró, la sra. Generosa va anar repasant la seva memòria per donar-nos les dades dels avantpassats del seu marit, que procedien de la casa anomenada Cal Sabater de Vives avui ja enrrunada.
Com que el seu marit es deia Betriu de segon cognom, la linia Betriu quedava ja per aquí interrompuda, llavors ens van parlar de l'últim Betriu de la Vall, el Francesc Betriu, cosí del seu marit i que vivia sol al poblet proper de La Força d'Àreu.

Cal Jaussàs de la Força d'Áreu

No ens va ser difícil trobar al Francesc de Cal Jaussàs, que en aquella hora del vespre estava assegut en un pedrís prop de la carretera on es distreia veient els pocs estiuejants que anaven amunt i avall. Al saber que ens deiem Betriu va dibuixar un ample somriure i ens va convidar a aseure'ns per començar una llarga xerrada.
El Francesc Betriu i Jubany és solter, té 72 anys i ha viscut tota la seva vida a la Força. Ell ens parlà d'un passat en que la gent de la vall se les veien per tirar endavant i havien d'anar a temporades a cercar feina o a captar a la veina França. El seu mateix pare era nascut a Beziers. No es gens d'estrany doncs que algunes d'aquestes persones s'establisquessin de forma definitiva a França. Ell es recorda per exemple que un germà del seu avi que era mecànic s'havia establert a Perpinyà (¿Motos Betriu?), mentres que d'altra familia, Picart Betriu, havia passat a Andorra on tenien un restaurant.
Ens va parlar també que les relacions amb la vall del Segre havien estat sempre intenses, anaven a la fira d'Organyà i fins i tot a la Seu. L'Espinàs cita un traginer de Tirvia que trigava deu hores per camins de muntanya per arribar a la Seu. Més tard vam comprovar que tan la Vall del Segre com la Vall Ferrera pertanyien a l'antic bescomtat de Castellbò, el que ens fa pensar que els dos nuclis d'Àreu i Perles, bressols dels Betriu, no estaven tan lluny com sembla i que potser algú d'un lloc podia haver anat a arrelar a l'altre.
Quan ens vam despedir ens va emocionar que aquell home ja sense família directa repetís varies vegades: 'som de la mateixa sang'.

Per acabar

Un tret característic que volem destacar és que a la part alta del Pallars s'hi parlava el basc i d'aquí el nom de molts pobles com Esterri,Escalarre,Unarre i tants d'altres. Per exemple Esterri significa poble enmurallat en basc.

Si aneu alguna vegada a Àreu no deixeu de donar un cop d'ull a la botiga del poble. Les botigues dels pobles venen de tot i en aquesta al costat dels formatges, hi tenen una acurada selecció de llibres sobre el Pallars. Qui sap si hi descobrireu alguna dada sobre els Betriu !

tornar