Cal Giró de Sauvanyà (Per Quim Valera)
Cal Giró de Sauvanyà és una antiga casa pairal situada a la capçalera de la Vall de Tost, a mig camí entre el poble de Sauvanyà, al terme del qual pertany, i Coll de Creus, que és la trenca amb el terme d’Adraén (situat a la capçalera del riu de Bona, Vall de La Vansa). La casa està a una altitud de 1.215 metres. Era una casa de grans dimensions, amb les corts, els pallers, pastador, cellers, i fins i tot tenia capella pròpia, un petit edifici aïllat, darrera de la casa, sota l’advocació de Sant Pere.
El orígens de la casa, com la majoria de cases pairals pirinenques, són incerts, i es perden en el pas del temps. Apareix citada en un dels primers censos oficials de l’estat, l’any 1860, juntament amb altres cases de la vall de Tost, que també pertanyen a la mateixa branca dels Betriu. Aquestes cases són: Cal Serradal de Torà (casa pairal de la família Betriu – Guitart), i Cal Peirot de Sauvanyà (solar dels Betriu - Alrich).
Un altre document important per la vida de la gent de la vall, és un protocol notarial del 1868, que dona fe d’uns acords de futura utilització de les terres i boscos comunals de tot l’antic terme de Tost, aprovats per tots els caps de casa de la vall; en el citat document, apareixen també les tres cases: Giró, Serradal i Peirot.
L’any 1869, el Bisbe – Príncep d’Urgell, Josep Caixal i Estradé, va concedir quaranta dies d’indulgència “ a qui resi un pare nostre davant la imatge de sant Pere” de la capella de Cal Giró.
L’any 1908, Pere Sala Marques, cap de la casa, en un curiós testament, manuscrit en català, nomena pubilla de Cal Giró a la seva neboda Paula Travesset Sala. Malauradament, al poc d’heretar, queda vídua jove amb tres nenes petites. La més gran d’elles, Àngela Llorach Travesset es convertirà en la pubilla, i a l’any 1919, es casa amb un cabaler de cal Serradal de Torà: Francesc Betriu Fité, que aportarà el cognom Betriu a la casa.
D’aquesta unió naixeren nou fills, els Betriu - Llorach:
Martí, casat amb Lola Alrich, pubilla de Cal Peirot de Sauvanyà.
Ermengol, casat amb la Maria, cabalera de Cal Macià de Sisquer.
Enriqueta, casada amb Paco Barros, gallec del poble d’Avión.
Agustí, casat amb la Neus de Cal Xico de Castellar de Tost.
Tonet, va ser l’únic dels germans que va quedar conco, malauradament va morir força jove, d’infermetat renal.
Paco, casat amb l’Herminia de Cal Joanet de Perles.
Guillem, mort tràgicament en un accident de caça, quan tan sols tenia setze anys, menant el ramat a Coll de Creus.
Maria, casada amb el Josep de Cal Espanya de Noves.
I la Carme, benjamina dels germans, casada amb el Miquel Celis de Lleida.
Una dada significativa, Cal Giró va ser la primera casa en tenir llum elèctrica de tota la vall, (per iniciativa del padrí Betriu), a la dècada dels 30. La generaven amb un enginyós sistema de salts d’aigua, aprofitant l’aigua del torrent de davant de la casa, que prèviament es canalitzava cap a unes bases construïdes per aquest fi, i finalment, aprofitant el desnivell del terreny, generaven el salt fins a la turbina. Des de l’eixida de la casa es podia controlar tot el procés. Hem de recordar, que la llum ha arribat fins a Torà de Tost, fa molt pocs anys, en ple segle XXI.
La casa s’abandona per la família a finals dels 50, primerament arrenden casa i terres al Mas d’Eroles d’Adrall. Pocs anys desprès el gruix de la família es trasllada a l’horta de la ciutat de Lleida, on la majoria treballen, o encara estan vinculats, amb el sector agropecuari. Altres és van dedicar al sector de l’hostaleria obrint locals prou coneguts a la ciutat, com el Bar Galàxia de plaça Ricard Vinyes, el Bar Majèstic de Joc de la Bola o el Bar Vallés de Balàfia, aquest darrer encara està regentat pels Betriu avui en dia.
L’altra part de la família va emigrar a Andorra, on van regentar molts anys el Bar dels Cargols d’Andorra la Vella, i a Sant Feliu de Guíxols, on van fer de carnissers del poble durant dècades i actualment tenen obert el restaurant Can Marc de Santa Coloma de Farners.
tornar