Visita als paratges de les nostre arrels: Un cap de setmana per la Vall d'Alinyà
A la Vall d'Alinyà hi ha el poblet de Perles, i a Perles cal Betriu una de les nostre cases
bressol, on estàn documentats Betrius(Biatrius) ja l'any 1497.
La nostra proposta comença per tenir un bon allotjament, i per això us recomanem que us hostatgeu a la Fonda del Llac a Coll de Nargó (Telf. 973 383 022). Allí gaudireu d'unes
confortables instal.lacions, una excel.lent cuina casolana i unes magnífiques vistes
sobre la vall que anireu a visitar. La familia propietaria és descendent de
Betrius i sol cal que els hi dieu que us en dieu perquè us tractin de primera
i us donin tota mena de facilitats.
Primera jornada: Perles i La Vall d'Alinyà.
Sortiu de la Fonda del Llac en direcció a Organyà i la Seu. Sol sortir pareu en una àrea de descans
que hi ha a la dreta i observeu el casalot de Pujol a l'altre costat del pantà, si teniu bona vista
o uns llargavistes, hi veureu interessants elements arquitectònics. La vall de muntanyes
que s'hi veu darrera és cap on ens dirigim.
A un parell de quilòmetres agafeu a la dreta la carretera cap a Alinyà i St.Llorenç de Morunys. Primer veureu el desviament cap a
Canelles i poc desprès ja veureu Perles a la dreta. Quan tingueu bona vista de Perles, pareu el cotxe en un marge
de la carretera. Si us hi fixeu veureu que està edificada damunt d'una elevació, tots els
indicis ens fan pensar que en aquell lloc hi havia el Castell dels Templers, que hi van viure fins al 1319, any
en que el Papa Climent VIIè en va decretar la disolució i per això els
fogatges de 1497 i 1553 parlen encara del Castell de Perles.
Quan es va produir la disolució, aquests indrets restaren deshabitats al llarg d'uns 100 anys.
No va ser fins que es van començar a explotar els boscos que no es va repoblar la zona, i llavors la casa comtal de
Cardona, propietaria dels terrenys, no deixava edificar arran dels boscos, per això i per la existència
del castell templer, la gent que va anar arribant es va establir a Perles. Es probable que els Biatriu hi
arrivessin en aquella època, el que no savem encara es d'on procedien.
Una vegada aclarida d'arbres la Vall d'Alinyà, la casa comtal va donar permís per bastir-hi cases a 14 families,
entre les que hi ha els Caubet i els Vilana que estaven enparentats amb els nostres avantpassats.
Entreu a Perles i aparqueu. Primer cal que us fixeu en l'esglèsia de St. Romà del segle XI. No acabem de
veure com al 1701 s'hi van poder encabir 28 sacerdots per cel.lebrar els funerals
de la Simona Betriu.
Cal Betriu és la casa més gran de poble, les obres que hi van fer el 1990, segons la placa que hi
van posar, li han fet perdre caràcter. El propietari, Josep Graell, fa 30 anys que va tancar la casa i se'n va anar
a treballar a la Taurus d'Oliana amb la seva dona Lola Betriu i els seus 4 fills. Des de llavors sol hi puja per vacances o el
cap de setmana, i a mesura que s'anat fent gran sembla que cada cop hi puja menys. (El 2006 vam parlar amb el seu fill Xavier Graell i Betriu i ens va dir que el Josep ja s'havia mort).
A la casa les espitlleres que hi ha gairebé a nivell de terra son molt primitives, el que ens indica un
origen medieval de la construcció.
El poble en general fa bon aspecte, amb el seguit de cases que s'hi estàn arranjant.
Tornem a agafar el cotxe i continuem pujant, desprès de passar uns estrets tunels, fets a la roca a pic i pala per
presoners de guerra, ens trobem ja a la Vall d'Alinyà.
Tota la vall era plena de boscos que van ser tallats, entre altres
coses, per fer els vaixells de l'Armada Invencible de Felip II (1588), amb la qual intentà invair Anglaterra. Així ho
sembla testimoniar un rètol gravat en una roca a prop de Voloriu.
Els raiers de Coll de Nargó eren els encarregats de baixar el arbres pel riu fins al port dels Alfacs on hi havia les drassanes.
Una vegada a Alinyà pareu a la plaça de l'esglèsia de Sant Esteve (segle XII), però ja esmentada al segle X, i observeu la
simpàtica xemeneia de la rectoría.
Si us trobessiu la porta tancada truqueu al timbre
perquè us obri la sra. Lourdes. Ellà us donarà tota mena d'explicacions, no us perdeu de veure la marca o insignia del
maçó (paleta) que va construir l'esglèsia. Es ben estrany que encara hi sigui tenint en compte la ferotge persecució
de la maçonería per part del catolicisme, ja que gairebé a tots els temples fou eliminada aquesta insignia.
Fixeu-vos també en la finestra que li va caure un llam i que va fer que es desplaces una de les pedres.
Doneu una petita propina a la sra. Lourdes i demaneu-li per llegir la còpia que guarda de la història d'Alinyà, i
que us ajudarà a entendre molt millor la història d'aquestes contrades.
Contineu la carretera cap amunt i al sortir d'Alinyà tombeu a l'esquerra cap a l'Alzina, us trobareu desseguida
el cementiri d'Alinyà on encara hi veureu tombes de Betrius, i Pau Casals entre ells.
A partir d'aquí la carretera s'enfila de valent, en un dels
revolts a la dreta una mica enfonsat hi ha Cal Caubet que també eren avantpassats nostres. A destacar
la petita esglesiola del XIX i la inscripció de l'any 1780 a la fusta de la porta de la casa.
Una mica més amunt a la dreta hi ha una casa amb cuberts que és Cal Graells, on viuen els últims
Betrius de la Vall. Part del seu temps lliure el destinen a fer cistelleria artesanals amb vímets. Estaràn encantats
de saludar-vos.
Si encara teniu temps i no esteu marejats de tant revolt arriveu-vos al poble de l'Alzina i admireu sol
arribar a les primeres cases, la petita esglesiola feta damunt la roca i amb la pedra tosca de les voltes menjada pel pas dels anys.
Anant pujant, anant pujant ara ja sou a 1350 m.
Ara ja podeu tornar a Coll de Nargó, si és l'estiu us podreu donar un bany a la piscina, si no aneu a
veure Sant Climent il.luminat, preneu una cervesa a Cal Taussà, la mestressa també es diu Betriu, i torneu
a la Fonda del Llac per gaudir d'un bon sopar.
Segona jornada: Coll de Nargó
Us proposem:
- Esglèsia romànica de Sant Climent (ssegle XI), amb unes formes característiques difícils de trobar en cap altre lloc.
Fixeu-vos en la planta de l'esglèsia primitiva que hi ha a la dreta.
- Un tomb pel cap del poble (Cap del RRoc) enfilat al capdamunt de la roca. Deixeu el cotxe on hi ha 'La Caixa' i pujeu per la
Carretera Nova, quan la van fer molts es van queixar de la seva amplada, fins
a la plaça de l'esglèsia.
Enfileu el carrer Major i veureu desseguida cases bastides damunt la pedra. En algunes es conserva
la pedra amb la data de la seva construcció (segle XVIII).
Just desprès de la Plaça del Raier trobareu les empremtes de la porta d'entrada a la vila closa, i a dalt de tot la porta
de sortida. Entremig l'esglèsia del Roser on hi ha el museu dels raiers.
Quan baixeu, a l'arribar a la plaça de l'esglèsia
aneu cap a la dreta i baixeu pel carrer Nou (nou del segle XIX !), que segueix el traçat de l'antic cami 'ral'
que anava al llarg de la vall del Segre. Cap a la part d'avall les cases son de meitat del XIX.
- Museu dels raiers. Per si és tancat, demaneu a l'Ajuntament si us el poden obrir.
- El jaciment d'ous de dinosaure, petjades i potser més coses. Caldrà que parleu amb el
Josep o el Miquel de la Fonda del Llac perque us indiquin exactament el lloc. Són tan
importants les troballes que en el futur es crearà un museu del dinosaure. S'està parlant de posar-lo a l'antiga rectoria
fins que no es construeixi un nou edifici.(El 2006 es va inagurar).
tornar
Sortiu de la Fonda del Llac en direcció a Organyà i la Seu. Sol sortir pareu en una àrea de descans
que hi ha a la dreta i observeu el casalot de Pujol a l'altre costat del pantà, si teniu bona vista
o uns llargavistes, hi veureu interessants elements arquitectònics. La vall de muntanyes
que s'hi veu darrera és cap on ens dirigim.
Cal Betriu és la casa més gran de poble, les obres que hi van fer el 1990, segons la placa que hi
van posar, li han fet perdre caràcter. El propietari, Josep Graell, fa 30 anys que va tancar la casa i se'n va anar
a treballar a la Taurus d'Oliana amb la seva dona Lola Betriu i els seus 4 fills. Des de llavors sol hi puja per vacances o el
cap de setmana, i a mesura que s'anat fent gran sembla que cada cop hi puja menys. (El 2006 vam parlar amb el seu fill Xavier Graell i Betriu i ens va dir que el Josep ja s'havia mort).
Tornem a agafar el cotxe i continuem pujant, desprès de passar uns estrets tunels, fets a la roca a pic i pala per
presoners de guerra, ens trobem ja a la Vall d'Alinyà.
Una mica més amunt a la dreta hi ha una casa amb cuberts que és Cal Graells, on viuen els últims
Betrius de la Vall. Part del seu temps lliure el destinen a fer cistelleria artesanals amb vímets. Estaràn encantats
de saludar-vos.
- Esglèsia romànica de Sant Climent (ssegle XI), amb unes formes característiques difícils de trobar en cap altre lloc.
Fixeu-vos en la planta de l'esglèsia primitiva que hi ha a la dreta. 
- Museu dels raiers. Per si és tancat, demaneu a l'Ajuntament si us el poden obrir.