Pere Betriu i Auger: Un home fort

Història/llegenda del Pere Betriu i Auger, que va publicar la Rosalia Pantebre d'Andorra a la monografía de Bescaran (Alt Urgell), el 1993, p.136. en l'apartat Llegendes.

"Un home fort, Pere Betriu i Auger (1844-1915) dit el fluix d'Arcavell (perquè s'havia casat amb la pubilla de Cal Fluix d'Arcavell, Rosa Vidal i Serret) provenia de Montan de Tost. Era paleta, molt valent. Menjava grans quantitats de teca i bevia de manera molt proporcional. Perquè us en feu una idea, només apuntaré que es bevia una "mitgera" de vi, esmorzant. Llavors que des d'Estamariu a Bescaran s'hi pujava pel dret, el Fluix un dia estava molt cansat i abans d'arribar a Bescaran va fer un son. Es va adormir com un soc i quan es va despertar, veié el sol a la mateixa posició. "No pot ser que hagi dormit tan poc", pensà i és que solia dormir abundantment, com li manava el seu metabolisme. Efectivament havia dormit durant 24 hores seguides !
En aquella època, hi havia un ós al Pla de les Lloses que feia melvestat als ramats, emportant-se una ovella quan li venia de gust. A Bescaran hi havia una sola escopeta, que es carregava per alt; era com un trabuc. S'organitzà una batuda per mirar d'exterminar l'ós.. El Fluix no es refiava ni de l'escopeta, ni dels altres, avesat com estava a resoldre's ell sol allò que es presentés. El Fluix collava pel coll de Pedralong, quan es trobà amb l'ós. Els de Bescaran pujaven un tros enrera i ja veieren el Fluix i l'ós agarbats : el Fluix d'una mà aferrava una pota de l'ós i l'altra mà no se li veia, perquè havia "ensacat" el puny i el braç coll avall de la bèstia. Els de Bescaran van aconseguir rematar el devorador d'ovelles".